Els poderosos Vengadores de Pym…

El Dr Pym i el nou grup de Vengadores creat per Loky sense que la resta de membres ho sàpiguen (Loky ha adoptat la imatge de la Bruja Escarlata per al seu proposit) segueixen atrapats en un espai temporal paral·lel i veuen com cada cop els queden menys portals per tornar al present. Amb l’objectiu de trobar una sortida, Pym es posa en contacte amb Reed Richards perquè aquest li deixi una màquina que els podria ser d’utilitat. Richards, veient que Pym, recentment alliberat del seu captiveri a mans dels Skrull, no està mentalment equilibrat decideix no proporcionar-li. Pym no s’ho agafa gens bé i promet venjança…

Wycham, el Marqués Muerte i els Fantàstic 4…

Mira que Hitch ja no és a l’equip d’aquesta sèrie però no em fa res dir que Millar i la resta segueixen fent una gran feina. La sèrie dels Fantastic 4 em té ben enganxat… En aquest número, segueix l’enfrontament entre la família més famosa dels EUA i Clyde Wycham convertit i evolucionat en en el Marquès Muerte fruit de la seva mutació. Ben Grim es desplaça fins l’àrea de reclussió en la que Wycham es troba empresonat, en aquesta realitat. Grim pretén evitar la seva tornada d’una realitat futura eliminant-lo en aquesta.  Les coses donen un tomb quan el Wycham del present, gran fan dels còmics (veure la sèrie 1985), ajuda els seus herois a derrotar el Marquès (ell mateix vingut del futur) si bé això torna més poderós el Dr Muerte. Al final del còmic, vivim una història digna del paper couché més rosa en assistir al trencament entre La Cosa i la seva promesa. L’heroi decideix que no vol posar en perill la persona que més s’estima del món. Quin sacrifici…

Nou Ojo de Halcón, vell Bullseye…

Aquesta minisèrie emmarcada en el contextdel Reinado Oscuro, se centra en un dels personatges més carísmàtics, de la Casa de les Idees. El nou Ojo de Halcón, antic Bullseye, troba moltes dificultats per assumir el seu nou paper d’heroi després d’haver-se dedicat a la delinqüència durant tota la seva vida. Ho troba tant complicat que, només en aquest número acaba amb la vida d’una cinquantena d’inocents. Osborn ha de prendre cartes a l’assumpte si no vol que el seu projecte dels Nuevos Vengadores (integrat en la seva totalitat per antics villans) perdi popularitat. Osborn fa servir el poder que li ha estat atorgat des de la guerra contra els Skrull per eliminar qualsevol resta o pista del que ha fet el seu home. He de dir que m’ha descol·locat una mica la idea de veure com la disfressa d’un dels grans herois de la factoria Marvel la porta ara un villà però és evident que la idea és bona. Esperarem a veure que ens ha d’explicar el segon i darrer número de la sèrie.

Els 4 Fantásticos i Vértice…

Seguim amb els còmics d’ Edicviones Vértice que tinc a la meva col·lecció. En aquesta ocasió, ha sigut el torn del número #27 del Vol. 2 dels 4 Fantásticos, titulat La venida de Galactus. En la seva versió americana, aquest còmic va suposar la primera aparició a l’Univers Marvel del devorador de planetes. Es tracta d’un còmic en blanc i negre en el que, al principi, els Fantastic 4 tenen un enfrontament amb els Inhumans de Rayo Negro. Tan bon punt tornen a la terra, s’adonen que passa alguna cosa estranya i és que un dels Vigilants està intentant protegir el nostre planeta d’ Estela Plateada. Pretén que l’erald de Galactus passi de llarg i no informi el seu amo de la nostra existència. Cal recordar que Galactus s’alimenta de l’energia dels planetes que troba per l’univers. En qualsevol cas, res no surt bé i Galactus descobreix la terra. En aquest punt, els Fantastic 4 han de decidir que fer davant d’un enemic molt més poderós que ells.

Ediciones Vertice…

Ara que m’he posat a llegir, de nou, els còmics de finals dels 60 i principis dels 70 que formen part de la meva col·lecció, he cregut oportú publicar aquest post sobre la primera editorial de casa nostra que es va llançar a publicar els còmics provinents dels EUA. Ediciones Vértice és una desapareguda editorial que va començar a publicar còmics en format novel·la de 128 pàgines i que va classificar com a volums 1. En aquestes publicacions, per primera vegada, hi vam poder seguir les aventures dels nostres herois preferits: Spiderman, els Fantastic 4, els Vengadores, la Patrulla X, La Masa, Thor, etc. Aquests còmics eren en blanc i negre a diferència dels originals americans però no ens podem pas queixer ja que, aleshores, la impressió en color dels còmics hauria encarit el preu del producte que va començar essent de 25 ptes. Vértice va publicar els volums 1 des de 1969 fins 1974, any en que es va donar pas als volums 2 que sí respectava el format dels originals dels EUA, si bé encara eren en blanc i negre. La majoria d’històries dels volums 2 eren continuació de les dels volums 1. Aquests segons volums es van publicar durant poc temps ja que Vértice va equiparar-se aviat al ritme de publicació dels EUA i es va quedar sense material inèdit. En aquest moment, l’editorial va decidir llançar els volums 3 que pretenien reeditar totes les sèries des del principi. A la meva col·lecció hi ha exemplars de totes tres etapes i, val a dir que estan en bastant bon estat.

Spiderman i Vértice…

Tot esperant l’arribada dels còmics d’aquest mes, he viatjat enrera en el temps i m’he dedicat a llegir còmics antícs de la meva col·lecció. Concretament, m’he dedicat als còmics de Vértice i, en aquesta ocasió, l’escollit ha estat el número #10 d’Spider-man. Tot i que el títol del còmic ens emparella l’heroi amb El Ángel, en realitat comparteix història amb Halcón Nocturno. Tots dos decideixen unir esforços per capturar un malfector escapat de la presó. Es tracta de El Meteoro, una persona amb qui el sistema penitenciari ha fracassat. Un cop capturat, els herois s’adonen que el millor per a ell és no tornar-lo a la presó, sinó internar-lo en un hospital psiquiàtric ja que, en el fons, tots tenim un cantó bo.

Els còmics a l’Ipod…

Els còmics arriben a l’Ipod Touch. L’aplicació Comixology permet als amants d’aquest art portar a la butxaca les seves obres preferides. Es tracta d’una aplicació que permet seguir les darreres publicacions de les editorials més importants, així com també de les independents. Permet descarregar de forma gratuïta o pagant, depenent del cas , tota mena de còmics. De la mateixa manera, ofereix la possibilitat de seguir les notícies més destacades d’aquest món, previsualtitzar les publicacions mensuals i visualitzar gran nombre de podcasts editats per particulars i editores. En definitiva, una eina que els amants del còmic no es poden deixar escapar sempre, és clar, que tinguin un Ipod Touch o un Iphone.

X-Men noir…

M’atreviria a dir que aquesta segona entrega de la sèrie Noir no ha estat tan acertada com la d’Spider-Man. En aquesta ocasió són uns X-men sense cap mena de mutació ni poder els que viuen en el context de la Gran Depressió Americana. Que no posseeixin cap mena de poder els despersonalitza i el fet que siguin tractats com a delinqüents pel guionista m’ha desconcertat en certa mesura. En un altre sentit, m’agradaria fer constar que, en certs moments, la història es desenvolupa de forma massa lenta i, amés, algunes de les vinyetes són tan estàtiques que amb prou feines denoten acció o moviment. En relació també a les vinyetes, dir que de vegades es fa difícil distingir els personatges i, per tant, seguir la trama. Vaja, que no m’ha pas agradat…

El perquè de tot plegat III…

A partir dels 11 o 12 anys, vaig tornar a estblir contacte amb el còmic americà d’herois. Va ser gràcies a un amic de l’escola que els consumia amb assiduïtat. Els seus pares estaven separats i ell no sortia massa de casa. Quan el seu pare el visitava, li portava muntanyes de còmics que llegíem junts durant les llargues tardes d’estiu. D’aquesta manera, Spider-Man, King Cobra, Superman, Batman, els Fantastic 4 i els X-men van tornar a entrar a la meva vida. M’agradaria fer constar que alguns d’aquells còmics formen ara part de la meva col·lecció partícular ja que aquest amic me’ls va cedir fa un temps. Més tard, durant els anys d’institut, és cert que vaig deixar els còmics una mica de banda. De fet, és normal que els interessos canviïn una mica i es dirigeixin cap a d’altres contextots durant l’adolescència. En qualsevol cas, amb l’entrada a la universitat i el meu primer viatge als EUA, vaig agafar-me amb ganes renovades la idea d’ampliar quantitativament i qualitativa la meva col·lecció de còmics.

Daredevil i la ciència…

Salvant un home d’ésser atropellat per un camió, Matt Murdock va quedar permanentment cec quan restes de material radiactiu que el camió transportava li van caure als ulls. En aquest instant, els seus altres sentits es van aguditzar. Va desenvolupar un sentit que li permetia veure el que hi havia al seu voltant, com si d’un radar es tractés. Era capaç de sentir les olors més lleugeres i de llegir el diari simplement passant les mans per sobre la tinta. Després de convertir-se en advocat, es va adonar que els seus sentits li permetien reconèixer les mentides dels acusats, simplement escoltant la cadència de la seva respiració. veient que la justícia no sempre trionfa, va decidir convertir-se en Daredevil i utilitzar els seus poders per combatre el crim. Però, hi ha cap mena de base científica que justifiqui aquests poders de ficció? Els radars s’assemblen molt als sonars, sistema que els dofins i d’altres animals utilitzen per construir una imatge del que els envolta. Aquesta animals emeten ultrassons i n’ecolten l’eco rebotanta als objectes. Així, poden dir com de lluny n’és l’objecte, de quin material està fet i com de ràpid es mou. En un altre sentit, els científics han demostrat que si la part del cervell responsable de la vista està infrautilitzada, aquest òrgan buscarà informació provinent dels altres sentits, especialment de l’oida. això podria explicar com és que als cecs se’ls dóna tant bé situar una persona en una habitació, simplement escoltant la seva respiració o l’eco de la seva veu.