Vell Logan…

La sèrie de caire apolcalíptico-futurista guionada per Millar segueix acomplint les espectatives i ratlla un gran nivell. Logan i Hawk’s Eye continuen el seu viatge fins Las Vegas on s’assabenten que la filla del darrer ha estat capturada per Kingpin. No dubten a desviar-se de la seva ruta (de fet Logan sí) per anar a rescatar-la. quina és la seva sorpresa quan, després d’aconseguir el seu objectiu, s’adonen que la intenció de la noia no era salvar vides sinó fer-se amb el control de la regió tot assassinant el rei del crim.

Hulk era gris…

Com que encara no tinc els còmics d’aquest mes i no en puc fer la crítica, publico un altre post comentant una curiositat del món del còmic.
Amb l’exit de la col·lecció dels Fantastic 4 a principi dels 60, Marvel es va plantejar ampliar el seu univers amb nous personatges. Aleshores, el monstre de Frankenstein estava en ple auge i en ell es van basar per crear un personatge amb poders però que, de la mateixa manera, fós un monstre. El resultat va ser una barreja entre l’anteriorment esmentat monstre i el Dr Jekill i Mr Hyde: l’Increible Hulk. El maig de 1962 va aparèixer el primer número de la col·lecció però la mala qualitat de les tècniques d’impressió va provocar que el personatge, que en un principi havia de ser gris, aparegués a totes les pàgines com una taca de tinta. Per aquest motiu, Stan Lee va decidir, ja per al segon número, canviar-lo de color pel verd que tothom reconeix actualment.

1985 s’acaba

Aquest més ha sortit el darrer número de la mini-sèrie 1985. Toby Goodman viatja fins el món Marvel per buscar ajuda entre els herois de la factoria. Spiderman és el primer que li fa cas i l’ajuda a reunir els Avengers per fer front als villans i monstres que estan destruint el seu poble. Finalment, resulta que un antic amic del seu pare que pateix un transtorn, enfadat perquè li havien pres una col·lecció de còmics, havia utilitzat la seva força mental per portar els villans a la nostra realitat. És ell mateix qui els demana que marxin al final mdel còmic. Tot i que pugui sonar abstracte, m’ha encantat la idea i recomano ferventment aquesta sèrie.

Guerra secreta, rentat de cervell

L’altre dia vaig adquirir el Secret War de Bendis i Dell’Otto. El dibuix és espectacular i el guió no està gens malament. Tot comença quan Spiderman, Dare Devil, Wolverine, Luke Cage i d’altres herois comencen a patir atacs injustificats, en un principi, de forma simultània. A partir d’aquí es destapa la història. Resulta que Nick Furia, amb la voluntat de derrocar el govern de Latveria, munta un comando secret d’herois que envia a aquest país per eliminar la Presidenta escollida pel Dr Doom. Després de l’acció, fa un rentat de cervell als participants que no recorden res. Els atacs, per tant, no són més que la venjança per la feineta realitzada un temps abans.

Spiderman diu no a les drogues…

Com que de moment no tinc còmics per comentar però tinc ganes d’escriure, enceto avui aquest nou tipus de post. De tant en tant, aniré explicant anècdotes o curiositats del món del còmic i avui començaré parlant de la relació que Spiderman va tenir amb la lluita contra el consum de drogues a principi dels anys setanta. En aquella època, DC havia optat per allunyar-se completament de la realitat amb els seus guions mentre que Marvel havia fet tot el contrari. És per aquest motiu que el Departament de Salut i Benestar dels EUA es va posar en contacte amb Stan Lee. Volien que la “Casa de les Idees” creés una història en què s’advertís als joves dels perills de les drogues. A Lee li va encantar la idea i es va posar a treballa en una història de tres episodis en què Spiderman s’enfrontava a Green Gobblin mentre el seu amic Harry Osborn es deixava portar per la seva addicció al LSD. Els problemes van arribar quan Marvel va presentar els tres números a la Comics Code Authority (un organisme autocensor del sector del còmic) que automàticament s’hi va mostrar completament en contra. Lee, lluny de fer-se enrera va publicar els tres números sense el logotip de l’organisme tot aconseguint un èxit rotund amb la seva sortida al mercat.

Hulk verd o vermell?

El Hulk Vermell va acabar amb unWendigo (criatura d’origen humà que ha practicat el canibalisme) al Canadà. Ara, aquests éssers volen venjança i han arribat fins Las Vegas on estan sembrant el terror. Allà és on s’ha desplaçat Bruce Banner per fer-los front. Paral·lelament, Hulka i Valquíria formen un equip per atrapar i venjar-se del Hulk Vermell. Amb l’ajuda de SHIELD el localitzen i es disposen a començar una batalla que, de ben segur no serà gens fàcil. La de Hulk segueix essent una sèrie ben fàcil de llegir: poques paraules i molta acció.

Bucky, Soldat d’Hivern o Capi?

En aquest número ens trobem amb el primer capítol d’una nova aventura. Bucky ha sobreviscut a la seva primera gran prova com a Capità Amèrica. En qualsevol cas ara ha de trobar el seu lloc i, en aquest número, apareixen enemics que li despertaran fantasmes del passat; tant de la seva etapa de Bucky com la de Soldat d’Hivern. De la mateixa manera, després de veure’s involucrat en un altercat a la ONU, apareixen fotografies seves sense la disfressa de Capi que permeten als villans obtenir imatges de la verdadera identitat del Centinella de la Llibertat.

Millar, el “Mides” de la Marvel

Mentre DC intenta trobar un lloc en el mercat així com també guionistes que aconsegueixin fer atractives les seves històries, a Marvel sembla haver-li tocat la loteria. Mark Millar, el cerbell de sèries com Civil War o Fantastic 4, ha decidit ara invertir eforços en Wolverine i el resultat no descebrà ningú. Aquest mes hem rebut la primera entrega del que serà una història tancada de quatre números (si bé als EUA ha estat de vuit) en la que se’ns presenta Logan en un futur apocalíptic en què els villans tenen el poder. Si bé Wolverine ha renunciat a la violència, empès per la situació, comença el que podríem anomenar una “Roadmovie” amb un decrèpit Hawkeye convertit en traficant. L’excel·lent guió, acompanyat per l’excepcional dibuix de McNiven, fan que m’atrebeixi a dir que la sèrie serà un èxit absolut. De fet, jo ja tinc ganes que arribi el mes que ve.

Osborn agafa poder…

Norman Orsborn segueix utilitzant els Thunderbolts (un grup de criminals) per quanyar-se l’opinió pública americana. En aquesta ocasió s’ha desplaçat fins a Washington i ha derrotat els Skrull que pretenien ocupar la ciutat i derrocar el govern. De la mateixa manera, aprofita la presència dels mitjans de comunicació per criticar les polítiques tecnològiques de Tony Stark i posicionar-se com a possible substitut del director general de SHIELD. En definitiva: “a río revuelto…”

La màquina de guerra definitiva

Tony Stark té problemes. Un virus informàtic alienígena s’ha ficat a la seva armadura i l’ha deixada fora de servei. I no només això, el mateix virus està acabant amb tot tipus de tecnologia Starktech. Per aquest motiu, Stark busca l’ajuda del seu amic Màquina de Guerra i posa en les seves mans el que sembla l’armadura definitiva. Una armadura que no es pot veure afectada pels atacs informàtics dels invasors. Podrà fer front als Skrull? Ho sabrem el mes que ve.