Semblava que a l’Univers Marvel li faltava alguna cosa. Estic parlant d’un esdeveniment d’aquells que sacsegés l’estatus quo dels personatges de la Casa de les Idees. Miedo Encarnado sembla la resposta a les pregàries dels lectors. Després de la derrota patida per Cráneo Rojo -una de les més severes de la història del personatge- semblava que les coses s’havien de calmar. Res més llumy de la realitat; Pecado ha aconseguit escapar del centre on estava tancada i està disposada a acabar la feina iniciada pel seu pare. El problema és que la noia està com un llum d’oli i té menys escrúpols que el seu progenitor. En aquest número #0, el gran Brubaker (si bé Fraction i Immonen seran els encarregats d’aquest arc argumental en el futur) ens explica com el Baró Zemo ajuda Pecado a recuperar un antic llibre de conjurs que havia estat propietat del seu pare. Aquest fet li serveix d’excusa al reconegut guionista per fer una retrospectiva i donar-nos a conèixer l’origen de l’esmentat llibre. En certa ocasió, durant la II Guerra Mundial, Cráneo Rojo l’havia utilitzat per invocar una criatura mal·lèfica que decantés el conflicte de la banda del Reich. Com no podia ser d’altra manera, el Capi, Bucky Barnes i Namor ho van impedir. El treball artístic d’Scot Eaton em sembla destacable així com també ho és la feina de Mark Morales amb les tintes. Es nota que l’amic Brubaker és llest i sap envoltar-se de bons col·laboradors.
CÒMICS A LA RÀDIO
rustu.wordpress.com 
Deixa un comentari