Willis és Moses…

18 10 2010

Ahir, vaig tenir l’oportunitat de veure la versió americana de RED, dirigida per Robert Schwentke i protagonitzada per Bruce Willis (Frank Moses). Es tracta d’una adaptació cinematogràfica del famós còmic de DC amb guió de Warren Ellis. He de dir que, al final, em vaig quedar amb la sensació que em faltava alguna cosa. El cert és que he trobat que, en massa ocasions, l’humor substituia la ràbia que, al còmic, mostra el protagonista. Els tocs de comèdia, són massa freqüents pel meu gust, i això fa que l’acció que el còmic relata no es transmeti de forma encertada. He de dir però que el pòster està molt aconseguit. Et recorda molt la coberta del còmic. Podeu veure el trailer de la produció a la secció de vídeos.





El DareDevil més fosc…

23 09 2010

Es tracta d’un volum de Panini en el que s’ha agrupat tots els números de “La mano del Diablo“. El guió ha anat a càrrec de Diggle i Jhonston i les il·lustracions són el treball de De La Torre i Chechetto. Després del seu enfrontament amb Bullseye (veure La Lista), que ha provocat la mort d’un centenar d’inocents, DareDevil es converteix en el líder de la Mano; una agrupació criminal que pretén convertir en un exèrcit a les sevs ordres que combateixi la corrupció a tots nivells. Per guanyar-se la confiança dels líders regionals de l’associació, Murdock convoca una reunió durant la qual s’adona que hi ha algú a qui no agrada gens la seva nova posició. L’home sense por haurà d’anar en compte perquè té l’enemic a casa. Aquesta història ens acosta el DareDevil més fosc; l’heroi veu com trontollen tots els seus principis per culpa del règim imposat per Osborn. Una bona història amb un dibuix d’alt nivell. Molt recomanable.





La llista d’Osborn…

13 09 2010

Amb una mica de retard, penjo aquesta ressenya. Bendis, Slott, Diggle, Pak i Remender ens acosten aquest volum editat per Panini i amb dibuix de Cho, Davis , Tan, McGuinness i Romita Jr que posa de manifest fins a quin punt la combinació del poder amb l’esquizofrènia poden portar algunes persones a perdre la noció de la realitat. Aprofitant la seva posició, Norman Osborn té previst tancar algunes ferides que fa temps que el tormenten. Pretén fer pagar a Clint Barton, Spiderman, Wolverine, Punisher i d’altres herois les males estones que li han fet passar. Amb aquest objectiu, escriu una llista de la que vol anar eliminant personatges. Amb alguns té més èxit que amb d’altres però el que és evident és que la seva topada amb Peter Parker (no amb Spiderman) marcarà un abans i un després en la seva posició actual. Còmic recomanable.





Heroines al poder…

7 09 2010

El guió de Bendis i l’espectacular dibuix de Mayhew (semblant en tècnica al d’Alex Ross) ens acosten aquesta nova aventura dels Nuevos Vengadores que és també el preludi d’Asedio. Clint Barton ha decidit acabar amb Osborn però el líder de Hammer no es deixa sorprendre i el captura. És en aquest moment que Pajaro Burlón i la resta d’heroines del grup decideixen prendre’s la justícia per la seva banda i anar a rescatar el seu company. Aquesta acció suposarà un canvi radical en la vida de Jessica Jones. Val a dir que la història està emocionant.





Un aniversari ben especial…

6 09 2010

Després de les “vacances” que Ben Grimm i John Storm van passar a Neomundo i de l’aventura viscuda pels més menuts de la família més fantàstica d’Amèrica, sembla que tot torna a la normalitat. Se celebra l’aniversari del primogènit de la família Richards i els convidats a la festa són d’allò més especials. Fins i tot Spiderman decideix no perdre’s l’esdeveniment. La sorpresa més gran però arriba a la nit, quan tot s’ha acabat. Un misteriós personatge vingut del futur irromp a l’habitació dels menuts i, com si d’una advertència es tractés, proporciona una informació exclussiva a la germana de Franklin. A veure què passa…





Comença el setge…

6 09 2010

Bendis i Lark ens acosten el primer número d’un nou marc argumental que canviarà, sens dubte, l’estatu quo de l’Univers Marvel: Asedio. Un Osborn desquiciat i cada cop més proper al personatge que havia encarnat en el passat (Green Gobblin) organitza un nou conclau de villans amb l’objectiu de trobar un motiu pel que poder atacar Asgard. Cal recordar que els déus asgardians  fa poc van establir el seu camp base en un desert d’Oklahoma. Les coses no surten com ell esperava, especialment pel que fa ar Dr Muerte però Osborn està decidit a enfrontar-se a les deitats encara que això li suposi enfrontar-se al mateix president dels EUA i buscar l’ajuda del nefast Loki. La història està servida. Segur que no descebrà ningú.





L’interior de Red Skull…

3 09 2010

Dels còmics que vaig dur de Londres, n’hi ha quatre que m’han cridat especialment latenció. No pas per la seva qualitat sinó per com n’és de curiosa la història que ens expliquen. Es tracta dels números #367 a #370 del primer volum la sèrie regular del Capità Amèrica. Guionats per Mark Gruenwald i dibuixats per Kieron Dwyer ens expliquen com Magneto captura Red Skull i el Capità Amèrica enceta una búsqueda que el portarà a enfrontar-se amb diverses organitzacions criminals així com amb els sicaris del villà nazi. Red Skull està confinat en una mena de zulo i allà té molt temps per pensar. És en aquests moments que coneixem la seva família, les seves relacions personals i els pensaments més interiors del mític malfector. Aquests passatges són, precisament, els que fan especials aquests comics.





El Daredevil més fosc…

11 08 2010

Còmic molt recomanable que ens ofereix una visió única del personatge. Durant l’època de la llei seca, la “Cocina del Infierno” és territori de Kingpin però el gàngster Orville Halloran està disposat a fer el que sigui per arrebatar-li. Matt Murdock (Daredevil) i Foggy es veuen ficats en un foc creuat per culpa d’una misteriosa dona de la que l’heroi queda profundament enamorant (al final resultarà ser Bullseye). El guió d’Alexander Irvine (escriptos de novel·la fantàstica, negra i d’aventures) és molt encertat i el dibuix fósc i tètric de Tomm Coker (dibuixant i director de cinema) li escau com anell al dit. En definitiva, un còmic de lectura ràpida i agradable que no us deixarà indiferents.





Tipus durs…

8 08 2010

En el marc del Reinado Oscuro imposat per Norman Osborn,  l’antic villà anomenat Green Gobblin i actual director de HAMMER -organitzacaió creada en substitució de l’antiga SHIELD de Tony Stark, després de la guerra contra els Skrull– els criminals a petita escala están intentant trobar el seu lloc. D’això va precisament aquest còmic de grapa que ens planteja la situación en què es troben personatges com Espía MaestroAttuma, Jack O’ Lantern o Implacable. El treball és fruit de la col·laboració del guionista Frank Tieri (New Excalibur, Wolverine, Iron Man…) i diversos dibuixants dels que m’han cridat especialment l’atenció Khoi Pham, antic advocat convertit a dibuixant que, sincerament, es podía haver fet un favor quedant-se a treballant als tribunals i, de forma més positiva,  Jhon Paul Leon amb un estil fosc, més proper a la novel·lagràfica policíaca que no pas al còmic d’herois.





La fugida de Rogers…

8 08 2010

Evidentment, Higgins, Siegel i el dibuixant malagueny Agustín Padilla no són Brubaker i Epting però el recurs de portar al Centinella de la Llibertat als anys de la Segona Guerra Mundial sempre m’ha semblat acertat i atractiu. El número #58 de la sèrie regular ens planteja què hagués passat si l’heroi hagués estat fet presoner per alemanys. La història, protagonitzada per Steve Rogers i no pel Capità Amèrica -que només apareix a les darreres pàgines- ens apropa a les experiències de soldats normals i ens explica com l’heroi de les barres i les estrelles ajuda un grup de presoners a escapar d’un camp de concentració alemany. El còmic no perd l’oportunitat d’acostar-nos a la part més fosca i injusta de qualsevol guerra. es tracta d’una història prou entretinguda en la què, per mi, el dibuix és de més qualitat quan mostra plans oberts que no pas quan se centra en el detall d’algun dels personatges.