Fantastic 4 Classic #2

11 01 2011

Anem pel segon número dels Fantastic 4 Classic que Fórum va publicar a mitjan dels anys 90. A la primera part del còmic amb guió d’Stan Lee i dibuixos de Jack Kirby, la primera família dels EUA s’ha d’efrontar al Hombre Milagro. Un prestigiditador que, utilitzant les seves capacitats hipnòtiques, fa creure tothom que té poders molt més grans que els dels Fantastic 4. Sortosament, Reed Richards s’adona de la trampa i, amb l’ajuda dels seus companys, aconsegueixen posar fi a les intencions del malfactor. Aquest enfrontament, provoca diferències entre la Antorcha Humana i la Cosa propiciant que el primer abandoni el grup d’herois i faci la seva. En aquest impàs, el jove Johny Storm es troba amb Namor, príncep submarí, que havia desparegut feia temps i havia perdit la memòria. Storm l’ajuda a recordar i això desencadena una reacció negativa del príncep quan s’adona com la raça humana ha destruït el mar. La Antorcha Humana haurà de demanar ajuda als seus antic companys per combatre aquesta amenaça. És en aquest número que Namor té el seu primer contacte amb Sue Storm





El darrer ball…

2 01 2011

Aprofitant la ressaca nadalenca m’he assegut al sofà de casa per llegir aquest exemplar de la meva col·lecció. Es tracta del número #4 de The Flash (el clàssic de DC) que Comics Bruguera va publicar el 1980. Aquest número equival al #275 USA de juliol de 1979. Dick Giordano va ser l’encarregat de fer-ne la coberta, Bates el guió i Alex Savluk les il·lustracions. El còmic ens explica com Barry Allen (Flash) després de sofocar un motí en una presó, inicia la persecució d’un pres que ha utilitzat una màquina experimental per dotar-se de força sobrehumana. El problema és que el pres en qüestió també té els seus propis plans. Està disposat a acabar amb Flash, l’heroi que el va tancar. La història acaba amb flash ajagut a terra, sense signes vitals, després de beure un ponx enveritat en una festa de disfresses. Com a curiositat, dir-vos que, al final del còmic, hi ha una història curta, de moral social, protagonitzada per Rayo Negro.





De traca i mocador…

11 12 2010

Ahir em va arribar aquesta meravella. Es tracta del número #60 del volum 3 de l’Spiderman de Vértice de 1979. En aquest número, que vaig aconseguir a molt bon preu a un portal de la xarxa, té lloc la mort de Gwen Stacy, la parella de Peter Parker, a mans del Duende Verde. Els entesos diuen que aquest còmic va marcar un abans i un després en la sèrie de l’heroi aràcnid.  El còmic en qüestió recull els números #121 i #122 de la sèrie americana de Amazing Spider-man. Amb llapissos de Gil Kane i Tony Mortellano (a la lluita que enfronta els dos arxienemics), tinta de John Romita Sr i guió de Gerry Conway, s’ens explica com Norman Osborn (qui ja sap que Peter Parker és Spiderman)  fa culpable de l’adicció a les drogues del seu fill els seus companys. Boig de ràbia i encarnant el seu alter ego, el Duende Verde, segresta Gwen Stacy i la mata. La venjança de l’heroi no es fa esperar i després d’una apassionant lluita derrota i mata l’assassi de qui ell s’estimava. Tot plegat espectacular.





Alpha Flight #5

29 11 2010

Segueixo amb la lectura dels Alpha Flight de Byrne. En aquest cas, ha estat el torn del número #5 en el que el principal protagonista és Puck. Recordem que l’heroi estava hospitalitzat després de l’atac que va patir, a mans de Marrina, mentre entrenava amb la resta de membres del grup per tornar a l’activitat. Doncs bé, el menut no pot ni deixar de treballar mentre es recupera a l’hospital. Ell solet descobreix una banda de tràfic de medicaments i es proposa desmantellar-la. De fet ho aconsegueix i, al final, fins i tot el director del centre resulta estar-hi implicat. Es tracta clarament d’un còmic amb contingut social que serveix per donar a conèixer el personatge esmentat anteriorment.





Green Lantern a la gran pantalla…

26 11 2010

Voltant pels llocs que assiduament visito, he llegit com Nightwing80 explicava que, de cara a l’estiu de 2011, s’estrenarà l’adaptació que la Warner Bros ha fet del personatge de còmic creat per Bill Finger i Martin Nodell que va aparèixer, per primera vegada, al número #16 d’All-American Comics de juliol de 1940: Green Lantern. La producció ha estat dirigida per Martin Campbell i Ryan Reynolds serà l’encarregat d’encarnar Hal Jordan. A l’espera que la producció valgui la pena (el personatge s’ho mereix), us penjo el trailer a la secció de video del bloc.





Alpha Flight #4

26 11 2010

En el número #4 de l’edició americana dels Alpha Flight, Byrne ens explica com el grup d’herois canadenc amés de Namor i Sue Storm (sortits de vés a saber on) s’endinsa a l’amagatall de The Master. Resulta que es tracta d’una nau al·lienígena amb vida pròpia que va arribar a la Terra amb l’objectiu de col·lonitzar-la i repoblar-la. Aquest és, precisament, l’origen de Marrina. Durant l’episodi que ens ocupa, Aurora pateix una crisi i, ni la intervenció de Sasquatch, evita que la seva reacció afecti tot el grup que acaba perdut i posteriorment atrapat per la nau espacial abans esmentada. Finalment, la intervenció de Namor i la Dona invisible propicia la seva desturucció i l’alliberament dels d’herois canadencs. Al final, vivim el moment en què Marrina decideix anar aviure a Atlantis amb Namor, personatge amb qui s’acabaria casant.





Alpha Flight #3

25 11 2010

Segueixo amb la lectura dels Alpha Flight de Byrne i, en aquesta ocasió, ha estat el torn del número #3 de la sèrie. Marrina ha estat capturada per The Master (el personatge que apoderant-se de la seva voluntat li havia fet malferir Puch). La resta de membres del grup d’herois canadenc li han seguit el rastre fins l’amagatall del villà i no dubten a endinsar-s’hi. Per la seva banda, Snowbird, ha sentit la crida de Chaman i busca els seus companys per unir-s’hi. El desenllaç és inevitable i el grup d’herois s’ha d’enfrontar amb el villà si volen alliberar la seva companya. és just en aquest moment que irrompen en escena dos personatges amb qui ningú comptava: Namor i Sue Richards (la Dona Invisible). Què coi hi fan aquí? Aquest còmic serveix, amés, per conèixer l’origen de Marrina, ben curiós, val a dir.





Scott Pilgrim contra el món…

24 11 2010

L’ Scott Pilgrim (personatge de còmic creat per Bryan Lee O’malley) té 23 anys i viu en una gran ciutat amb el seu companys d’habitació gay, intentant sobreviure en aquesta bogeria de món. Toca en un grup de música, és gandul com pocs i li encanta jugar als videojocs. Un dia, s’enamora d’una noia que acaba d’arribar a la ciutat, la Ramona Flowers, però per guanyar-se el seu cor haurà de derrotar els seus set mal·lèvols ex-xicots. Uns personatges amb característiques ben diferents als que s’haurà d’anar enfrontant d’un en un, com si d’un joc de lluita es tractés. Aquesta sèrie ha estat guardonada en nombroses ocasions i sembla ser que ha arribat el moment que faci el salt a la gran pantalla. L’ecarregat de fer l’adaptació ha estat Edgar Wright i pel que sembla, la producció de prop de dues hores ha tringut molt d’èxit als EUA. A veure què passarà quan arribi a casa nostra. De moment us penjo el trailer a la secció de videos del bloc.





Còmics i censura…

9 11 2010

Avui he anat a dinar a casa dels meus pares i gran ha estat la meva sorpresa quan m’¡han regalat aquest Tebeos Mutilados de Vicent Sanchís. L’obra fa un seguiment a la censura viscuda per l’Editorial Bruguera durant la dictadura franquista. Es tracta d’una publicació interessant que, de ben segur, aportarà llum a la vida i història del sector del còmic a casa nostra. Si més no, ens donarà l’oportunitat de veure amb uns altres ulls els còmics que llegíem de petits.





Wolverine en terra de meravelles…

20 09 2010

L’any 1990, als EUA, es va publicar aquest número #35 de la sèrie regular de Wolverine. Un còmic que no sé com va arribar a les meves mans però que, com podeu comprovar, no serà recordat per la seva coberta. En aquest exemplar, l’heroi de l’esquelet d’adamantium coopera amb Spuck, un dels membres del grup d’herois canadenc Alpha Flight per combatre Lady Deathstrike. La història acaba convertint-se en una mena de viatge surrealista en l’espai i el temps que portarà els personatges principals fins i tot a prendre part en una cursa de braus i a presenciar en directe el bombardeig de Guernika.