Watchmen preqüel·la…

14 02 2012

Voltant per la xarxa m’he adonat que hi ha un tema que preocupa o, com a mínim, no deixa dormir tranquil a més d’un. Resulta que la gent de DC ha decidit publicar una sèrie de còmics que faran les funcions de preqüel·la de la gran obra de l’Alan Moore, Watchmen. El debat se centra en decidir si s’ha de fer o no i, els defensors del treball del britànic es posen les mans al cap dient que Watchem és una obra tancada i que no té sentit buscar-li tres peus al gat. Raó no els en falta però a mi personalment la idea no em molesta. Penso que la publicació d’aquests còmics no farà pas que Watchmen deixi de ser una obra mestra i, sincerament, a mi sempre m’han agradat les publicacions d’aquest estil. Em diverteix conèixer el possible origen dels personatges i, tenint en compte que avui dia gairebé has de ser professor de física quàntica per entendre els arcs argumentals d’algunes sèries, històries simples que parlin dels motius pels quals un heroi ha decidit ser-ho fan que gaudeixi de nou d’aquest art. No vull entrar a valorar si la idea és bona o no des d’un punt de vista de principis morals i artístics, però estic segur que si ho és des del punt de vista del mercat. En massa ocasions, els amants del còmic ens queixem se der una minoria però actituds massa puritanes no ajuden de cap de les maneres a fer cultura de la nostra passió. Quan els publiquin segur que me’ls compro.

Anuncis




El retorn…

7 04 2010

Després de dos anys, Brubaker havia aconseguit allò impensable: que el lector assumís la mort del Capità Amèrica i que els fans més acèrrims gaudissin de la sèrie sense Steve Rogers. Va ajudar-hi molt el meritori treball dels dibuixants Steve Epting, Mike Perkins, Butch Guice i Luke Ross que s’alternaven aportant una poderosa narrativa potenciada per l’espectacular color de Frank Darmata. Era qüestió de temps però que l’escut tornés al seu propietari legítim i, per aconseguir-ho, Rogers hauria de tornar d’entre els morts. La situació no és gens estranya si tenim en compte el fet que, aviat, s’estrenara la pel·lícula del Capi i la casa Marvel està preparant el terreny pels possibles nous lectors atrets pel film. El retorn de Rogers, té lloc en una minisèrie de sis números que a casa nostra s’ha publicat en format de volum: Capitan America Renacimiento. Afortunadament, Brubaker ha estat, de nou, el responsable de narrar la història, acompanyat per l’espectacular llapis de Brian Hitch. La història ens planteja la possibilitat que el Centinella de la Llibertat quedés atrapat en un espai temporal diferent després de l’atemptat a les escales del Tribunal Suprior de Justícia. És aleshores que comença una cursa entre els Vengadores, Hammer, Red Skull i el Dr Muerte per ser qui revisqui l’heroi; amb l’objectiu d’aconseguir recuperar un company, en el cas d’uns, o de dominar la ment del Centinella, en el cas dels altres. No desvetllaré el final de la història però si que us recomanaré que no deixeu passar l’oportunitat de llegir el retorn d’un dels més grans herois de tots els temps. Només una cosa em grinyola: d’on ha sortit aquesta pistola que examinen? A mi no em sona pas que fos la que va fer servir l’Agent 13 per disparar el Capi…





28è Saló del còmic

5 03 2010

Havent vist que Comicat i Nightwing80 ja han publicat informació sobre el 28è Saló del Còmic, treuré el carro del peix i deixaré anar una idea que fa temps que em volta pel cap. A risc de sonar políticament incorrecte i amb tota la intenció de crear polèmica us agrairia que em deixéssiu fer una reflexió (i si no em deixeu la faré igual). Tinc la idea romàntica que el saló del còmic hauria de centrar-se en el còmic americà i europeu tot fugint de la producció assiàtica (que ja té el seu propi saló).  I val a dir, que l’organització ja ho intenta. En qulasevol cas, potser sóc un “freak” que encara viu del passat però trobo a faltar aquell esperit dels inicis. No m’agrada massa passejar-me pel recinte firal i veure gent disfressada de personatges que no sóc capaç d’identificar i que van començar a tenir ressò internacional tot just a partir dels anys 90. Sóc conscient que la gent que té stands i les editorials el que volen és vendre però jo no em deixo comprar. Jo sóc dels de sempre; dels herois de Marvel i DC, d’Astèix i Obèlix, de Tin Tin. Dels personatges amb qui he crescut i he après a estimar els còmics. Com diu la meva àvia: “Cadascú a casa seva i Déu a la de tots!”

Voslatres que en penseu?





Còmics ahir, avui i sempre…

24 12 2009
La primera vegada que li expliques a algú que t’apassionen els còmics ja et pots imaginar quina serà la seva reacció: dibuixarà mitja rialla i, només amb la mirada, et demanarà si no ets una mica massa gran per llegir “tebeos”.