Daredevil 1986…

13 02 2012

Tarda de diumenge de sofà i còmics. Avui he anat fins al bagul dels records i n’he tret aquest número #40 de Daredevil que Fórum va publicar l’any 1986. Es tracta d’un exemplar curiós ja que inclou dues històries d’aquelles conegudes com a What if (què hauria passat si…) Les històries tenen guió d’en Mike W. Barr i il·lustracions del grandíssim i admirat Frank Miller. La primera d’elles, ens planteja què hauria pogut passar si, després de l’accident que va patir i que el va dixar cec, en Matt Murdock s’hagués convertit en un agent de SHIELD en comptes de l’heroi emmascarat Daredevil. Veiem com és reclutat i com es posa a les ordres d’en Nick Furia per combatre el crim allà on sigui. La segona de les històries, ens ensenya què hagués pogut succeir si l’Elektra, La parella de l’amic Murdock que va triar en cantó obscur de la força, no hagués estat assassinada. Obviament, aquest relat té un caire més romàntic i menys d’acció que l’altre. En definitiva: una tarda entretinguda que m’ha permès recuperar històries que el pas dels anys m’havia fet gairebé oblidar.





Enganxat a The Walking Dead…

7 02 2012

Una de les publicacions que vaig rebre amb el lot que els amics del programa de Radio Comic Ficció (Radio Terrassa 95.2) em van fer arribar és aquest exemplar de Los muertos Vivientes Integral 2. moltes gràcies! Es tracta d’un recopilatori dels volums 5 al 8 de la sèrie publicada als EUA i de la que s’ha fet una adapatació per a la TV. En aquest volum, Kirkman i Adlard ens expliquen com els van les coses al grup de supervivents no infectats per l’epidèmia que ha assolat el món. Els protagonistes s’han fet forts a una presó i intenten viure amb la major normalitat possible. Sembla que se’n surten prou bé fins que un contacte inesperat amb un altre grup de supervivents farà que el període de bonança que estan travessant se’n vagi en orris. Patiran nombroses i importants baixes i s’hauran de replantejar què fer a partir d’aquest moment.





El retorn del Winter Soldier?

7 02 2012

El cert és que la sèrie regular del Capità Amèrica segueix prou interessant. Si recordeu, Bucky Barnes (actual Capi i antic Soldado de Hinvierno) ha estat extraditat a Russia, acusat d’un assassinat perpetrat fa anys, quan treballava pels serveis secrets de la URSS. Està tancat en un gulag on l’obliguen a lluitar contra d’altres presoners mentre, el nostre heroi intenta sobreviure tot esperant que des dels EUA arribi la seva salvació. Paral.lelament la Vidua Negra, ha viatjat fins a Moscou amb l’objectiu d’esbrinar què passa i està disposada a fer el que sigui per arribar fins al fons de la qüestió. Al final del còmic, descobrim que el coronel Rostov és qui ho ha muntat tot amb la intenció de reactivar, de nou, el soldado de Hinvierno. D’aquest número #12 amb guió de Brubaker, m’agradaria destacar el treball de Guice amb les il·lustracions. En alguns moments, la disposició i organització de les pàgines m’ha recordat la feina d’Steve Ditko.





Llibre Segon, la por al cos…

25 01 2012

De moment, Miedo Encarnado s’està mostrant com una de les sèries de la Casa d’Idees capaç de crear expectatives. El treball de Fraktion amb el guió és bo. Va desgranant la història a un bon ritme i aconsegueix captar l’atenció del lector. Quant a les il·lustracions d’Immonen, em sembla que no fa falta que digui que són d’alt nivell. Els personatges es mostren amb detall i les perspectives i plans adoptats per l’artista doten la història de dinamisme. M’agradaria fer un esment especial al treball de Grawbadger amb les tintes i el de Laura Martín amb els colors. En massa ocasions, hem vist com entintador i colorista destrossaben l’obra del dibuixant però us puc assegurar que aquest no és el cas. En aquest segon llibre de la sèrie que ens ocupa, els asgardians segueixen la seva retirada mentre la Serpiente envia a la terra una colla de martells que transformen qui els agafa en un dels seus poderosos servents. Entre els escollits, a part de Pecado, hi ha Juggernaut, Hulk i Titania. A partir d’aquest moment, comencen un atac amb l’objectiu de sembrar el terror a la Terra. A veure com evoluciona tot plegat…





El retorn d’Ultron…

24 01 2012

No us enganyaré pas; quan vaig saber que John Romita Jr deixava la sèrie dels Vengadores, vaig pensar que era hora de donar-li una altra oportunitat. Fins al moment, el seu treball em semblava pobre i poc a l’altura del que es mereixia el grup d’herois més gran. Penso que l’equip format per Bendis i Hitch els ha tornat, com a mínim a nivell d’imatge, part de la magestuositat que aquests personatges es mereixien. En aquest número #12, ens assabentem que la Jessica Drew (Siperwoman), a part de formar part dels Vengadores, és també agent de SWORD; una agència que es dedica a perseguir els alienígenes que visiten la Terra amb intencions poc amistoses. Durant una investigació, l’esmentada heroina desapareix i els seus companys no dubten ni un instant a buscar-la i rescatar-la. Resulta que havia estat capturada per un grup de villans superintel·ligents (entre ells MODOK, el Mago i el Pensador) que han trobat un ésser conegut com el Caballero del Espacio. Quan els Vengadores arriben  i es posen a repartir d’allò més per rescatar la Jessica Drew, aquest estrany ésser s’activa i, per sorpresa de tothom, resulta ser Ultron. Ha tornat a la Terra del seu desterrament i, de ben segur que té moltes coses a dir en els propers números d’aquesta sèrie. Si més no, l’Iron Man està ben acollonit…





Embolica que fa fort…

20 01 2012

Si nois, diuen que en Johny Storm (la Torxa Humana) ha passat a millor vida i, sens dubte, aquest fet ha suposat un important trasvals per a la resta de membres dels Fantastic 4. O potser no… Resulta que ja tenen substitut i, sincerament, no s’han trencat massa les banyes a l’hora de buscar-lo. Mira que n’hi havia d’opcions interessants però, al final, l’escollit ha estat el seu veí Peter Parker (era d’esperar, no?) Amés, han decidit trencar amb tot el que eren els Fantastic 4 i han canviat de logotip i el color dels seus uniformes; ara van blancs. D’altra banda, l’edifici Baxter és ple d’uns super savis i “empollons” intergalàctics amb una imatge més pròpia de la família monster que de cap altra cosa. La sorpresa més gran però, ens arriba al final d’aquest número #48 amb guió de Hickman i il·lustracions d’Epting. Suposo que sabeu que el pare d’en Reed Richards ha viatjat des del futur per estar amb el seu fill, cuinar-li uns estofats espectaculars i conspirar amb la petita Val. Junts convencen Mr Fantàstic perquè es posi en contacte amb el Dr Muerte i li demani la seva col·laboració. Ja sé que el que he escrit fins ara sona una mica sarcàstic però el cert és que em tenen ben desconcertat. L’Spiderman té dues feines? El Dr Muerte amb els bons? El pare de Reed Richards fa estofats? Els “empollons” intergalàctics han de garantir el futur de tots plegats? La Dona Invisible és reina de les nacions subaquàtiques? Vinga ja! A mi em costa una mica…





Una espurna de llum…

17 01 2012

Suposo que l’amic Commutador estarà d’acord amb mi si dic que la gent de Marvel navega sense saber massa on anar. Darrerament, els seus arcs argumentals són poc atractius, poc dinàmics, poc originals i, de vegades, els estiren tant que et trobes desitjant que s’acabin. Us he de dir que, des de Civil War, no m’he enganxat a cap de les sèries que han anat publicant. Aquests Vengadores Secretos però, han aportat una mica de llum al gris univers de la Casa de les Idees. La simplicitat, en aquests casos, és el que ven i l’amic Brubaker se n’ha adonat. Amb una història més pròpia d’altres èpoques que de l’actualitat ha aconseguit que segueixi confiant. El guionista de moda ens transporta al moment en què John Steele va canviar-se de bàndol. Resulta que l’Steve Rogers el vol recuperar per al seu equip per combatre, junts de nou, el Consejo de las Sombras. Així doncs, Rogers no dubta a ficar-se a la ment del seu antic company per recuperar-lo i amb l’ajuda de la Bestia ho aconseguex. El treball de Will Conrad i Roberto de la Torre amb les il·lustracions també és de força qualitat i acompanya perfectament el guió. Vaja, una història poc enrevessada, com les d’abans, una història de gent normal.