Avengers 1968…

18 12 2011

Aquest cap de setmana, he tingut temps de llegir algun dels còmics que vaig comprar per internet i que em van arribar ara fa uns quants dies. Concretament, he llegit el número #52 dels Avengers en la seva versió original americana. Es tracta d’un còmic amb guió de Roy Thomas i il·lustracions de John Buscema. El còmic en qüestió fou publicat el maig de 1968 i va suposar la primera aparició del Grim Reaper i la incorporació de Black Panther al mític grup d’Herois. L’exemplar ens explica com el Grim Reaper ataca els Vengadores i deixa greument ferits a Hojo de Halcón, a l’Avistpa i a Hank Pym. és aleshores que Black Panther intervé, captura el malfactor i rep una invitació per unir-se als Vengadores. Es tracta d’un còmic d’aquells amb solera. Amb aquell regust que, fa una pila d’anys, tenien les publicacions de la Casa de les Idees.





Bon viatge Johnny…

11 11 2011

Tot fèia pensar que el còmic posterior a la mort de l’Antorcha Humana ens havia d’explicar moltes coses i havia d’obrir un nou horitzó per a la Primera Família d’Amèrica. El cert és que ho fa però no de la manera tradicional. En aquest número #47 (equivalent al #588 EUA) els diàlegs brillen per la seva absència. La història s’ha deixat bàsicament en mans dels il·lustradors Dragotta i Brooks que amb el seu dibuix intens, emotiu i agradable a la vista ens acosten els esdeveniments posteriors a la desaparició de Johnny Storm. Presenciem el seu enterrament – al que fins i tot, assisteix el Dr Muerte. Aquest personatge ja ens té acostumats a aquest tipus de sortides; recordeu la seva reacció quan veu la Zona Zero després de l’atemptat? El còmic deixa una cosa ben clara. La família del desaparegut està molt emprenyada i no trigarà a venjar la seva mort.





Miedo Encarnado, tret de sortida…

11 11 2011

Semblava que a l’Univers Marvel li faltava alguna cosa. Estic parlant d’un esdeveniment d’aquells que sacsegés l’estatus quo dels personatges de la Casa de les Idees. Miedo Encarnado sembla la resposta a les pregàries dels lectors. Després de la derrota patida per Cráneo Rojo -una de les més severes de la història del personatge- semblava que les coses s’havien de calmar. Res més llumy de la realitat; Pecado ha aconseguit escapar del centre on estava tancada i està disposada a acabar la feina iniciada pel seu pare. El problema és que la noia està com un llum d’oli i té menys escrúpols que el seu progenitor. En aquest número #0, el gran Brubaker (si bé Fraction i Immonen seran els encarregats d’aquest arc argumental en el futur) ens explica com el Baró Zemo ajuda Pecado a recuperar un antic llibre de conjurs que havia estat propietat del seu pare. Aquest fet li serveix d’excusa al reconegut guionista per fer una retrospectiva i donar-nos a conèixer l’origen de l’esmentat llibre. En certa ocasió, durant la II Guerra Mundial, Cráneo Rojo l’havia utilitzat per invocar una criatura mal·lèfica que decantés el conflicte de la banda del Reich. Com no podia ser d’altra manera, el Capi, Bucky Barnes i Namor ho van impedir. El treball artístic d’Scot Eaton em sembla destacable així com també ho és la feina de Mark Morales amb les tintes. Es nota que l’amic Brubaker és llest i sap envoltar-se de bons col·laboradors.





El Wolverine de Miller i Claremont…

5 11 2011

Amb el correu d’ahir, em van arribar els quatre números del volum 1 de Wolverine que, l’any 1982, va publicar la casa de les idees. Es tracta de quatre còmics en la seva versió orignal americana que amb guió de Chris Claremont i il·lustracions de Frank Miller ens expliquen com Wolverine és a Canadà per matar un os salvatge. Quan ho aconsegueix, s’assabenta que l’animal havia estat disparat amb una fletxa enverinada. Tot seguit, es desplaça fins el Japó per veure l’amor de la seva vida. Quan arriba allà es troba que l’han obligada a casar-se amb un altre home. Per demostrar el seu amor, l’heroi s’enfronta a Shingen però rep un sever correctiu. El seu cos és abandonat als carrers fins que uns lladres el troben. El cert és que sempre m’havia cridat molt l’atenció la coberta del primer número d’aquesta minisèrie. Frank Miller sempre ha estat un il·lustrador de culte per a mi i vaig decidir no deixar passar l’oportunitat de comprar aquestes petites obres d’art.





Els 4 són 3…

10 10 2011

Els 4 Fantàstics, ara, són un trio. Aquest mes, Marvel Comics ha matat Johnny Storm, conegut també com la Torxa Humana. En aquest número #46 de la sèrie regular de la Primera Família d’Amèrica, Hickman, Epting, Magyar i Perkins ens expliquen com el personatge en qüestió se sacrifica perquè la Cosa s’escapi de la Zona Negativa, un univers paral·lel descobert per Reed Richards. Amb el seu sacrifici, Storm evita que Anhilus envaeixi la terra amb un enorme exèrcit. El cert és que, de moment, un dels herois més carismàtics de la Casa de les Idees ha passat a millor vida. El que falta saber és quan tornarà perquè, no en tingueu cap mena de dubte, Els herois no moren així com així! Del que no hi ha cap mena de dubte és que la gent de Marvel vendrà un munt de còmics.





Band of Heroes

24 08 2011

Segurament, els amants del còmic americà saben que la figura del Capità Amèrica va ser creada amb l’objectiu de potenciar els allistaments i fomentar l’ànim entre els ja allistats a les files de l’exèrcit dels EUA. Les seves aventures tant al front europeu com als Estats Units van convertir-lo en un dels herois de referència. Resulta però, que no va ser lúnic que va vessar la seva sang en favor de les llibertats i això precisament és el que ens explica aquest còmic que també vaig comprar durant el meu viatge a Amsterdam. All Winners Squad: Band of Heroes, amb guió de Jenkins i il·lustracions de Di Giandomenico, ens presenta un seguit de personatges que van acompanyar el Capi durant el conflicte. Gràcies a la néta d’un d’ells, ens assabentem que molts hi van deixar la pell i que no tot va anar com se suposa. La noia no dubtarà a investigar què va succeir aleshores. Es tracta d’una història interessant que s’aparta una mica del que estem acostumats a llegir.





Spider-Island

21 08 2011

A la mateixa botiga on vaig comprar el còmic del post anterior, em van donar el Daily Bugle corresponent al més de juliol de 2011. Aquesta publicació, està centrada en el nou arc argumental Spider-Man: Spider Island. Suposo que no us explico res de nou si us dic que se’n prepara una de grossa. Ara resulta que la majoria d’habitants de Manhattan adquiriran els mateixos poders que l’amic Peter Parker i podran fer el mateix que ell. Us podeu imaginar el caos que això suposarà? Aquesta infecció no només afectarà als superhomes/dones sinó també a aquelles persones que, de sempre, han format part de l’entorn més proper de l’heroi aràcnid. L’illa serà tancada per quarentena i els herois que quedin a dins hauran de fer front a la situació. A part de nombroses notícies que lliguen d’altres herois amb l’estatu quo de Peter Parker, aquesta edició del Bugle conté dues entrevistes exclussives: una amb Dan Slott i l’altra amb Rick Remender.





Visions alternatives…

21 08 2011

Aquests darrers dies he estat de viatge per Amsterdam i, com no podia ser d’altra manera, he perdut una estona buscant botigues de còmics per la capital holandesa. M’ha agradat molt el fet que la majoria de còmics que es venen en aquests comerços són en la seva versió original americana. Això ha fet possible que en comprés uns quants ( a una botiga anomenada Henk) dels que us aniré parlant al bloc. El primer en qüestió és el #360 dels Avengers. Es tracta d’un còmic publicat l’any 1993 en commemoració del 30è aniversari del grup d’herois. El còmic, titulat Alternative Visions, té una coberta daurada amb un relleu de Vision. Amb guió de Bob Harras i il·lustracions d’Steve Epting, aquest exemplar ens explica com l’heroi anteriorment esmentat és capturat pel malèfic Proctor amb l’objectiu d’apoderar-se del seu cos i substituir la seva ment per la d’un Visión d’una realitat paral·lela, tant dolent com ell, que vol acabar amb els Avengers. Si bé el guió és una mica rebuscat si que he de dir que el dibuix d’Epting és sensacional. Hi ha algunes pàgines d’aquelles que fan que et passis una bona estona contemplant-les.





La venjança del Caballero Luna

10 08 2011

De sempre s’ha tingut la percepció que el Caballero Luna ha estat un solitari. Això no és cert del tot: aquest heroi havia estat membre dels West Coast Avengers a la dècada dels 80 per, més tard, unir-se als Defensores o fins i tot, ser un dels promotors dels Marvel Knights. De fet, podríem dir que la seva doble o fins i tot triple personalitat el converteixen a un grup a ell sol. Aquest volum titulat La Venganza del Caballero Luna ens parla de la seva incorporació als Vengadores Secretos, fundats per Steve Rogers, després del regnat obscur de Norman Osborn. Amb guió de Hurwitz i il·lustracions de Huat i Ryp, la història ens presenta un heroi ple de dubtes. Un superheroi que troba a faltar els seus antics mètodes (un dels trets més característics i atractius del personatge) i que busca un lloc a l’univers Marvel actual. Al llarg del còmic, el Caballero Luna entrarà en contacte amb personatges com Masacre, Spiderman o els anteriorment esmentats Vengadores Secretos. Les tres històries incloses a la publicació serveixen per veure els constants canvis en la personalitat del protagonista i la seva dificil relació amb la resta d’herois. Una lectura amena i prou interessant que he pogut fer aprofitant les vacances.





El Capi s’entrega…

6 08 2011

Aquest número #6 de la sèrie regular del Capità Amèrica, obra de Brubaker i Acuña, la història del qual transcorre en el marc argumental de la Edad Heroica, ha servit per donar un tomb a l’estatu quo de l’heroi de les barres i les etrelles. La pressió mediàtica des que es va saber que el Centinella de la Llibertat havia estat abans l’assassí a les ordres de la URSS conegut com a Soldado de Hinvieno no ha parat d’augmentar. Tot i que Steve Rogers intenta treure ferro a l’asumpte, han aparegut divisions dins dels Vengadores -de fet, a personatges com Hojo del Halcón els costa bastant de pair tot plegat. Per aquest motiu, Bucky Barnes, ha decidit entregar-se a les autoritats i somtre’s a un judici. Ja veurem com acaba tot plegat però el cert és que pinta bastant pelut per a l’heroi. Per cert, què en penseu del treball d’Acuña?